1 1 f. [LC] [PS] Inclinació natural, disposició en virtut de la qual hom és atret devers un fi i hi tendeix, un cos és portat a moure's en una certa direcció. Tenir algú una tendència al mal. La tendència dels cossos a caure. 1 2 f. [LC] [FIF] Influència eficient. 1 3 f. [LC] Orientació, direcció de l'evolució d'alguna cosa. Les tendències de la televisió pública. El lloguer de pisos tindrà tendència a baixar. 2 1 f. [LC] Orientació o corrent que es produeix a l'interior d'un grup, d'un partit o d'un moviment artístic, literari, etc. Aquest polític representa la tendència dretana del partit. 2 2 f. [LC] Conjunt de les persones que es manifesten partidàries d'aquesta orientació, d'aquest corrent. La tendència més radical es va enfrontar amb l'actitud conservadora del president.
